Festival FETESA

Comenzamos a trabajar para crear una pieza teatral en base a lo que nos contó una chica que vino de la asociación del Sahara para llevarlo al festival FETESA. En primer lugar se dividió por grupos para trabajar y sobre la idea del Sahara, con palabras que evoquen, con poemas escrito por saharauis, historias de personas que viven en los campamentos, todas esas pautas ayudó a dar forma a la estructura de la obra.

En cuanto a quién hacía cada parte, como siempre se hizo de forma voluntaria y fueron saliendo por propia iniciativa, a partir de ahí fuimos llevándolo al escenario y mientras, se iban proponiendo ideas para mejorar, como es la proyección de la voz, el movimiento, la memorización del texto.

Con el tiempo la obra fue cogiendo forma, cuando ya estaban asentadas las partes  y quien iba hacer cada parte, tocaba ensayar y ensayar hasta el día de la presentación de la obra  que fue presentada en el festival de FETESA, no pudimos ir todos ya que era por la tarde y había gente que trabajaba.

Llegamos al centro de juventud  Algiros, habían varios institutos de valencia, también que presentaban su obra, hicimos un ensayo para marcar posiciones y ver la música y la voz cuanto teníamos que alzar la voz.

Salimos los terceros a escena y como es normal había muchos nervios, nos dieron la señal de salir a escena y comenzó hasta que oímos aplausos que significaba que habíamos terminado. Dejamos un pequeño detalle que había que llevar, para los niños del sahara.

En mi opinión, todo este proceso me ha confortado conocer un punto geográfico que desconocía que es el Sahara Libre, una pequeña comunidad que vive en el desierto y que está sin protección, que no tiene las comodidades que hay en Valencia como ir a un centro comercial en época de rebajas, o ir un Burger o McDonald o algo más necesario como un hospital o una red de agua potable, esto hace pensar que hay territorios que tienen menos comodidades de las que nosotros no le damos importancia y algunas son necesarias para todas la personas, pues bien eso me hace reflexionar que soy una persona afortunada.

El pueblo saharaui es un pueblo unido que mantiene una esperanza aún latente en una situación difícil, pero que no pierden esa ilusión de conseguir reivindicarse, sin embargo nosotros por una crisis económica y un desempleo manejado por la escasez de ideas para arreglar la situación, nos venimos abajo. Deberíamos aprender un poco más de ello, la ilusión nunca se debería perder ya que es una de la fuerza motoras que mueven a un pueblo para seguir avanzado hacia el futuro – presente.

CONFLICTE SAHARAUI

Hola bloggers!!

Esta setmana parlarem del conflicte que està latent en el Sàhara Occidental.
Ens va fer una visita, agradable i al mateix temps intensa, Marta: ex-alumna de l'IES Jordi de Sant Jordi. Va compartir amb tots i totes la seua experiència després d'haver estat un mes en aquelles terres.

Per a posar-vos en situació, vaig a presentar-vos un breu vídeo sobre la història de com el poble sahrauí ha arribat a la situació en què es troba:

Ara anem a vore com son:

Els Campaments de Refugiats Sahrauís 

Els Campaments de refugiats dels sahrauís estan situats en el sud-oest d'Algèria en la crida "Hammada de Tinduf". L'estructura organitzativa contempla l'existència de quatre Wilayas (Províncies encapçalades per un Governador) les quals porten els noms de les principals ciutats del Sàhara Occidental, en un intent de mantindre un vincle afectiu amb la terra perduda per l'ocupació marroquina.

Estes son: El Aaiún, Dajla, Smara i Auserd. Cada Wilaya está dividida en 6 o 7 pobles nomenats Dairas (municipis) amb barris o Distrits on s'alineen les files de tendes de campanya denominades jaimas o haimas.

- El Aaiún: Guelta, Amgala,Dahala, Bucraa,Hagunia,Doura,Dchera.

- Dajla:  Argub,  Egreifia,  Um  Draiga,  Bruchdeur,  Gleibat  elFuña,  Ain-El  Beida, Birnzarana y Auserd, Bojador.

- Auserd: Zug, Agueinit,Techla,Migik,La güera, Bir Gganduz.

- Smara: Farsia, Mahbas, Gderia, Hansa,Bir Lehlu, Tfariti, Mheiriz.

 

• Condicions de vida dels sahrauís en els Campaments: 

Els camps de refugiats de la província de Tinduf es troben en la regió del mateix nom del sud-oest d'Algèria, una zona desèrtica i inhòspita. Estan habitats per refugiats sahrauís i la seua població és de diverses desenes de milers d'habitants, però la xifra exacta varia en funció de la font. Alguns dels seus habitants porten més de 40 anys en el lloc i els més jóvens són refugiats de tercera generació que mai han conegut la seua pàtria. La salut d'una població està lligada al desenrotllament econòmic i social; este poble no compta amb estructures adequades i servicis sanitaris suficients encara que les iniciatives internacionals tracten de remeiar-ho, a través de l'ajuda prestada per les diferents ONGs que recolzen al poble sahrauí.

• Servicis bàsics:

- Aigua: No tenen els més bàsics elements higiènics i sanitaris. No compten amb aigua corrent ni xarxa de clavegueram. Els depòsits d'aigua estan en el carrer i són omplits amb camions cisternes una vegada per setmana. Patixen perquè, males condicions d'emmagatzemament i abastiment de l'aigua, aigua que s'extrau de pous molt profunds i que té un alt contingut de nitrats, elevats nivells de fluor i contaminació fecal, així com presència excessiva de mosques i altres insectes.

- Alimentació: La població dels Campaments de refugiats depén quasi exclusivament per a la seua supervivència de l'ajuda exterior. Poc poden cultivar i extraure d'este desert. L'alimentació prové principalment de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) , del Comité Internacional de la Creu Roja (CICR) , del Programa Mundial d'Aliments (PMA) i d'ONGs, en especial, de les Associacions d'Ajuda al Poble Sahrauí que s'estenen per tot el món, principalment a Europa i, com és lògic, a Espanya. Estos programes s'han tractat de complementar amb diversos projectes: cultivant més de 100 hectàrees de terreny, s'ha construït una granja avícola i s'han constituït diversos ramats de bestiar de camells i oví, que en este últim cas, aconseguixen un número de 5.000 caps.

- Electricitat: L'electricitat és subministrada amb generadors durant algunes hores i per mitjà de xicotetes plaques solars que carreguen bateries, però només hi ha línia elèctrica en el centre polític administratiu de Rabouni, i en el campament 27 de febrer on es troben i ubica El Govern de la R.A.S.D.

• Estructura familiar: 

El nucli familiar està dispers i subjecte a les necessitats de la situació de conflicte; les dones i els xiquets així com els ancians es veuen obligats a viure sols, perquè els hòmens estan allistats en l'exèrcit i romanen fora de les seues jaimes llargs períodes de temps. Les dones són les que suporten la més pesada càrrega en els seus diferents papers de cuidadores, educadores, treballadores i mares. Quan es visiten estos campaments podem veure que la seua implicació en tots els aspectes de la vida quotidiana és significatiu: tenen un paper preponderant en la direcció dels campaments (que té les seues arrels en l'antiga distribució d'activitat de la societat nòmada en què l'home s'ocupava de la guerra i guanyat, i la dona de la jaima) . Tenen veu i vot en les decisions a diversos nivells. Són membres i presidentes en els comités populars de les Dairas, regulen totes les activitats de la comunitat i participen tant directa com indirectament en la lluita per la independència del seu poble. 

- La dona dins dels campaments de refugiats ho és tot -

La informació que rebem, el cridat “infoxicació”, un bombardeig d'informació confusa de la qual no som realment conscients ni podem ser objectius davant de qualsevol situación... En este cas, el saber de primera mà el que està ocorrent en el Sàhara Occidental, ens a mogut a informar-nos sobre això i la veritat que em pareix increïble i lamentable com estan gestionant unes terres en què sobreviuen milers de persones. Al cap i a la fi, pareix això, només un tros de terra la qual s'ha convertit en un negoci i una qüestió d'interessos polítics on el patiment humà no té cabuda.