Hola bloggers!
Comencem 2n d'Animació Sociocultural i Turística amb molta força e il·lusió.
El nostre primer contacte, despres dels mesos d'estiu, comença amb diverses dinàmiques:
· 1º: Unflem globus on hem d'escriure un son positiu, alguna característica que ens faça unics i (com ja ens coneixem) una frase típica que repetim sovint. Després es barallen, es lligen en veu alta i havíem d'esbrinar a qui pertanyia el globus.
· 2º: Escrivim preguntes en post-its, les quals ens respon el professor o inclús obrim un xicotet debat.
Després del nostre retrobament, entrem en matèria. Comencem amb la definició de TURISME. Tenim idees dispars del que és per a nosaltres el turisme, és un concepte ampli el qual definirem més avant però, breument, en una sola frase: “El fet de desplaçar-te JA ÉS TURISME”.
Podem distingir una clara diferència entre Animació i Gestió Cultural amb Animació Turística. Esta és: els destinataris. Els destinataris de l’ Animació i Gestió Cultural són els ciutadans i ciutadanes d’un territori concret, d'eixe territori. Mentres que en Animació Turística els destinataris són els que vénen de fora d'eixe territori.
El turisme
L’ OMT ha acordat la definició oficial de turisme com:
- “el desplaçament de persones fora del seu entorn habitual, per un período superior a 24 hores i inferir a un any per un motiu que no siga el d’una activitat remunerada.”
- “les activitats que realitzen les persones durant els seus viatges i estàncies en llocs diferents al seu entorn habitual, per un període de temps consecutiu inferior a un any, amb finalitats d’oci, per negocis o altres motius.”
Elements que formen part de l’activitat turística son:
Ø La demanda turística: clients i potencials clients.
Ø L’oferta turística: productes i serveis que es posen a disposició dels clients.
Ø Els agents o operadors turístics: les empreses i els organismos que faciliten l’intercanvi entre oferta i demanda.
Ø La localització geográfica: el destí on es realitza l’activitat turística.
Història del turisme
A l’antiga Grècia es dona per primera vegada el primer cas de persones que viatgen per plaer o curiositat. No obstant això el principal motiu dels viatges és el comerç. La mitología grega parla de viatges i els mitifica.
En el segle III a.C. es parla de les “7 Meravelles del Món” com a lloc a visitar. Hi ha peregrinacions als Oràculs i lloscs de culte religios, viatges per la celebració dels Jocs Olímpics cada 4 anys i naix el turisme sanitari, que poden ser els antecedents del termalisme.
Els romans distingeixen entre otium (oci) i negotium (treball). Hi ha una important
xarxa de vies romanes per desplaçar-se. Es creen les segones residències per a l’estiu.
Pausanias escriu la primera guía de viatge de la historia. A l’Oracle de Delfos ja es venien récords per als visitants i les autoritats municipals oferia facilitats als visitants i feia publicitat per atraure més viatgers. Fins es conserven sàtires de poetes clàssics.
Amb la caiguda de l’Imperi Romà desapareix el turismo clàssic.
Oracle de Delfos.
El viatges serán fonamentalment peregrinacions, croades i exploracions i descobriments fins a l’Edat Mitjana amb les fires de bestiar i de comerç que mobilitzaven de nou molta población i generaven negoci.
A l’ambit musulmà la peregrinació a la Meca, a Àsia la Ruta de la Seda (viatges comercials de Marco Polo) i colonitzacions d’Amèrica.
Edat Mitjana: comerç.
Al sègle XVIII naix un model de viatge que es considera el precursor del turisme modern: el Gran Tour. Aquest podía durar mesos o anys i solia fer-sevisitant França, Italia, inclús Alemanya o Rússia.
Al sègle XIX també la penincula ibèrica va ser motiu de viatges ja que l’estat espanyol era un espai d’emocions: les corregudes de bous, el bandolerisme i l’omnipresència del fenomen religiós. En aquest segle també comença a sorgir un nou tipus de turismo, el turisme de plaer. Per lo tantés millora en les comunicacions i els transports amb el fi de conéixer el principals monuments, paisatges, llocs històrics… i diferents formes de turismo com el termalisme, el turisme de muntanya, de costa i els esports d’hivern. Pel que fa que sorgeixen les primers agències de viatges. Es diu que la primera va ser la de Tomas Cook a Anglaterra. Organitzà excursions en tren per Londres, París i tot Europa.
A tot Europa n’hi havia establiments termals i en molts d’ells hi havia també casinos al voltant d’aquests balnearis.
Termalisme Espanya sègle XIX.
Al sègle XX l’aparició de l’automòbil oferí noves possibilitats i va contribuir a el fenomen animenat Turisme Social. Aquest tipus de turisme fou definit pel BITS com “el conjunt de relacions i fenòmens resultants de la participación en el camp turístic d’estrats socials econòmicament dèbils.” Es tractava d’accions i plans portats a terme per les administracions publiques, però també grans empreses o sindicats, destinades a permetre l’accés al turismo dels sectors de baixos recusos.
També a principis del sègle XX nasqueren les primeres accions publiques a l’àmbit del turisme. Es creen Comissions Nacionals que règia el Turisme i Cultura de l’Espanya monumental i artística, promovien les relacions internacionals, faciliten el coneixement i estudi d’Espanya, desenvolupar les relacions espirituals, socials i econòmiques d’Espanya i Amèrica. Es millora la comoditat dels allotjaments, garantir la seguretat i rapidesa de les comunicacions i facilitar l’accés a belleses artístiques i naturals del territori.
Cartell turístic.
